L'Ibáñez diu que ara està content amb la feina que fan els coloristes amb la seva obra. Que ho deixen "bonic". Però que hi va haver un temps, quan les editorials premiaven molt més la quantitat que la qualitat que era imfumable. I que es devia bàsicament a què tant de bòlit anaven per publicar les pàgines que sovint no passaven per les mans de cap artista professional, sinó que eren acolorides per un operari qualsevol dels tallers d'impressió just abans d'anar a màquines.
En menor mesura, diria que això també va passar en el país veí. Realment, un veu l'obra en conjunt i no es veuen amb tanta freqüència aquells errors escandalosos de dibuix com canvis de de màxim contrast en el color dels objectes de fons sense canviar de sala, que un personatge aparegui quasi tot d'un mateix color per estalviar detallar-lo, o que els pantalons d'un personatge siguin normalment vermells però que de tant en tant en alguna vinyeta siguin grocs o blaus.
Tot i així, sempre em va cridar l'atenció la mala qualitat del color dels primers còmics d'Astèrix. Prou penosa com per què a vegades fins i tot compliqués la lectura. L'Uderzo és daltònic i segur que ell no l'havia feta. Ho havien d'haver encarregat a algú altre. El problema és que semblava que el colorista també ho fos.
És que un superventes com aquest no es podia permetre una remasterització de l'obra per a oferir-la amb la qualitat que es mereixien els seus fans? Com és que no la feien? Doncs bé, finalment l'han feta. Encara que sembla que Salvat no se n'hagi adonat i no tingui pressa per portar-la per aquí avall...
El cas és que no ha estat fins que he revisat les imatges que han restaurat que me n'he adonat de fins a quin punt estaven acolorides a una velocitat poc afavoridora per a l'obra.
Deixem de banda que quan va arribar a la meitat de l'Astèrix el colorista va cansar-se de distingir les parts de la imatge o que el legionari sembla que digui unes calces de vella.
Us n'heu adonat de quina és la nova feina d'en Caius Bonus?
Suposo que me n'hauria d'haver adonat. Que la toga tenia uns dibuixos característics d'armadura i que al cap i a la fi és el cap d'un campament romà! Però ha calgut la remasterització per què me n'adonés de què era un centurió i no un senador romà. Tal és el poder confusió al que pot portar un acolorit incorrecte.
Em sento menys babau pensant que aquest error de color va ser prou important com per ensarronar també als dibuixants de primera pel·lícula d'Astèrix on l'armadura prenia directament les formes de la roba.
divendres, 24 de setembre del 2010
dijous, 16 de setembre del 2010
BALEARS. Abans i ara.
M'agrada anar a la Setmana del Llibre en Català per què a vegades s'hi troben còmics descatalogats o difícils de trobar. Enguany, hi vaig poder trobar el primer volum de Balears, Abans i Ara, que en ser específicament pensat pel mercat illenc, no havia pogut veure fins ara en els prestatges de cap llibreria.
Com ja vaig indicar anteriorment, aquesta és una col·lecció de 10 volums que pretén explicar la història de les Balears de manera amena gràcies a les històries del còmic. De moment, només ha sortit el primer volum anomenat "Prehistòria: primers pobladors", encara que en un error de disseny l'han elidit en la portada, creant la falsa sensació de què és un volum únic. (O potser és una tàctica per no definir-se massa a l'espera de comprovar l'èxit del primer exemplar?)
El primer que puc dir sobre el còmic és que sento enveja dels balears. De còmics sobre la història de Catalunya en tenim molts, però mai hi ha hagut cap projecte tan ambiciós com aquest. Bevent directament de l'esperit de "Hi havia una vegada..." va explicant històries ambientades en el passat, de moment inventades, que serveixen d'excusa per més tard, al final del volum, introduir fitxes tècniques que serveixin per desenvolupar la informació sobre el període. O sigui, allò d'aprendre divertint-se.
Així doncs, en general, la valoració és positiva, però hi ha un aspecte negatiu que baixa la nota: les presses. El volum fa tota la impressió d'haver-se fet amb massa presses. Per dos factors principals. El primer els errors d'escriptura. No em refereixo a errors gramaticals, ortogràfics o a calcs del castellà, sinó a simples errors de tecleig, que són els més fàcils de corregir si algú els revisa i els més fàcils de cometre si un va amb pressa. I el segon, que crec que és el que fa més lleig és la descoordinació aparent entre dibuixant i historiadors.
Cal dir que en Quim Bou a fet una genial tasca de documentació, amb la que ha enriquit el seu dibuix, ja de per si molt bo, però el que no fa gens bon efecte és que a peu de pàgina es vagi trobant notes del tipus "Els vaixells no són exactes a...", "En aquest poblat l'autor es permet una llicència artística perquè en els poblats naviformes...", "Per a un exemple més exacte a...". En Quim Bou, per bon dibuixant que sigui, no és historiador, i no pot estar pendent de tots els detalls en els que un historiador hi pot veure errors. Per als següents volums, si volen donar una imatge de compenetració i de feina acurada, caldria que compartissin informació i polissin aquesta mena de detalls en alguna o algunes de les fases anteriors del dibuix a tenir la làmina acabada.
Com ja vaig indicar anteriorment, aquesta és una col·lecció de 10 volums que pretén explicar la història de les Balears de manera amena gràcies a les històries del còmic. De moment, només ha sortit el primer volum anomenat "Prehistòria: primers pobladors", encara que en un error de disseny l'han elidit en la portada, creant la falsa sensació de què és un volum únic. (O potser és una tàctica per no definir-se massa a l'espera de comprovar l'èxit del primer exemplar?)
El primer que puc dir sobre el còmic és que sento enveja dels balears. De còmics sobre la història de Catalunya en tenim molts, però mai hi ha hagut cap projecte tan ambiciós com aquest. Bevent directament de l'esperit de "Hi havia una vegada..." va explicant històries ambientades en el passat, de moment inventades, que serveixen d'excusa per més tard, al final del volum, introduir fitxes tècniques que serveixin per desenvolupar la informació sobre el període. O sigui, allò d'aprendre divertint-se.
Així doncs, en general, la valoració és positiva, però hi ha un aspecte negatiu que baixa la nota: les presses. El volum fa tota la impressió d'haver-se fet amb massa presses. Per dos factors principals. El primer els errors d'escriptura. No em refereixo a errors gramaticals, ortogràfics o a calcs del castellà, sinó a simples errors de tecleig, que són els més fàcils de corregir si algú els revisa i els més fàcils de cometre si un va amb pressa. I el segon, que crec que és el que fa més lleig és la descoordinació aparent entre dibuixant i historiadors.
Cal dir que en Quim Bou a fet una genial tasca de documentació, amb la que ha enriquit el seu dibuix, ja de per si molt bo, però el que no fa gens bon efecte és que a peu de pàgina es vagi trobant notes del tipus "Els vaixells no són exactes a...", "En aquest poblat l'autor es permet una llicència artística perquè en els poblats naviformes...", "Per a un exemple més exacte a...". En Quim Bou, per bon dibuixant que sigui, no és historiador, i no pot estar pendent de tots els detalls en els que un historiador hi pot veure errors. Per als següents volums, si volen donar una imatge de compenetració i de feina acurada, caldria que compartissin informació i polissin aquesta mena de detalls en alguna o algunes de les fases anteriors del dibuix a tenir la làmina acabada.
divendres, 10 de setembre del 2010
Colomada 32 - Acne bellugadís
Colom: Fotuda acne.
Nen dolent: Una mica més a la dreta. A la dreta.
dijous, 2 de setembre del 2010
Que ho entengui qui ho hagi d'entendre
Era ben senzill.
No ens importava com s'unissin.
No ens importava si pactaven, es coalicionaven, federaven o confederaven.
No ens importava si l'un s'unia a l'altre, si l'altre s'unia a l'un o si tots s'unien en un de nou.
No ens importava el nom resultant, en quin ordre apareguessin el de les parts, si només en restava un o si se'n creava encara un altre.
Només volíem que s'unissin.
Només això.
Però en l'ordre de prioritats, Catalunya no era la primera.
Actualització: La vinyeta apareix al Web Negre (número 42, pàgina 3).
dilluns, 30 d’agost del 2010
divendres, 20 d’agost del 2010
Logotip proteòmic
L'anterior logotip del Laboratori de Proteòmica del CSIC a la Universitat Autònoma de Barcelona era aquest:

Per algun estrany motiu, un logo basat en una adreça de correu escrita parcialment en Comic Sans no acabava d'agradar, així que van demanar-ne un canvi. El nou logotip havia de dur forçosament els acrònims LP, CSIC i UAB. I donat que tant CSIC com UAB ja tenen les seves pròpies tipologies, molt, molt de marge de maniobra no tenia.
Vaig centrar-me a jugar amb les lletres LP, de manera que reflectissin que és un laboratori de proteòmica, donant-li un aspecte de representació proteica on, per deixar-ho més clar, destaquessin unes formes que fessin recordar l'hèlix alfa o la del col·lagen.
Donat que un logotip d'aquest tipus, entre presentacions en PowerPoint i pòsters de congressos, ha d'acabar anant a documents de colorits d'allò més diversos, vaig fer-ne dues versions de colors diferenciats per poder-ne triar en cada cas la més adequada.


M'agrada que empetitint la imatge fins a poder-la posar a un marge d'un full, segueixi reconeixent-se i sent llegible, i que en ampliar-la, ningú del camp tingui problemes per reconèixer-hi unes lletres proteiques.
També vaig fer-ne una animació flash com a divertimento, però ni idea de com penjar-la aquí.
Per algun estrany motiu, un logo basat en una adreça de correu escrita parcialment en Comic Sans no acabava d'agradar, així que van demanar-ne un canvi. El nou logotip havia de dur forçosament els acrònims LP, CSIC i UAB. I donat que tant CSIC com UAB ja tenen les seves pròpies tipologies, molt, molt de marge de maniobra no tenia.
Vaig centrar-me a jugar amb les lletres LP, de manera que reflectissin que és un laboratori de proteòmica, donant-li un aspecte de representació proteica on, per deixar-ho més clar, destaquessin unes formes que fessin recordar l'hèlix alfa o la del col·lagen.
Donat que un logotip d'aquest tipus, entre presentacions en PowerPoint i pòsters de congressos, ha d'acabar anant a documents de colorits d'allò més diversos, vaig fer-ne dues versions de colors diferenciats per poder-ne triar en cada cas la més adequada.
M'agrada que empetitint la imatge fins a poder-la posar a un marge d'un full, segueixi reconeixent-se i sent llegible, i que en ampliar-la, ningú del camp tingui problemes per reconèixer-hi unes lletres proteiques.
També vaig fer-ne una animació flash com a divertimento, però ni idea de com penjar-la aquí.
Etiquetes:
A la feina
dimarts, 10 d’agost del 2010
Colomada 30 - Tranquil·litzant
Colomada 29 - Colomada 30 - Colomada 31
Nen dolent 1: Hola!
Nen dolent 2: gnn...?
Nen dolent 1: Què et passa?
Nen dolent 2: Que he passat molt mala nit...
Nen dolent 1: Com de mala?
Nen dolent 2: M'ha estat impossible parar quiet fins que m'he adonat del tranquil·litzant psicològic...
Nen dolent 2: ...que té aquesta cadira.
Nen dolent 2: Calla, tu!
divendres, 30 de juliol del 2010
Colomada 29 - Què sou vosaltres?
Colomada 28 - Colomada 29 - Colomada 30
Colom: Què sou vosaltres?
Nen bo: Que bons que sou. Sempre em doneu coses per a què recicli.
dimarts, 20 de juliol del 2010
dijous, 15 de juliol del 2010
dissabte, 10 de juliol del 2010
Colomada 27 - Sense escapatòria
Colomada 26 - Colomada 27 - Enigma
Nen dolent: Se'ns ha escapat.
Colom: Aquí no poden arribar.
Colom: Estic massa baix.
Nen dolent: Ja falta poc! Ja falta poc!
dimecres, 7 de juliol del 2010
Exposat a la fira De Tot Cat
Fa poc, a Girona, es va fer la fira De Tot Cat, dedicada a la promoció dels productes en català. Els de Comicat van muntar-hi una paradeta dedicada al còmic publicat en català, i ja posats, a més d'algunes activitats com performances webcomicaires o firmes en sèrie de còmics van pensar en promocionar el còmic en català. Així doncs, l'Àlèx S. Roca es va dedicar a pidolar còmics per la xarxa i a sintetitzar la següent presentació que va ser exposada al públic en una pantalla.
O sigui que en certa manera es pot dir que els meus gargots ja han estat exposats en una fira. Quina il·lu (^_^). De cap al currículum. Entre el carnet de conduir i el canal de YouTube.
I ni tan sols els he hagut d'amenaçar-los per a aconseguir-ho.
Etiquetes:
Va de còmics
dilluns, 28 de juny del 2010
Ja hi ha sentència de l'estatut català!
No sóc gaire donat a fer vinyetes d'actualitat. Però per una senzilla raó: per l'esforç que em suposa fer quatre gargots no em paga massa la pena fer-ne de tan efímers. Tot i així, aquest cas és diferent. Si en 29 anys d'existència, una cançó de la transició no ha pogut perdre vigència, quantes ocasions futures tindré de tornar a fer servir la mateixa vinyeta? Mentre romanguem a Espanya serà absolutament reciclable al llarg de les eres!
I fins i tot, quan un alt càrrec militar torni a tenir un estirabot catalanofòbic es podrà acudir a la mateixa vinyeta canviant el text per el de les següents estrofes de la mateixa cançó i au, reciclem-la de nou!
Si és que La Trinca en sabia!
Actualització: Han fet un article parlant de la tira a Directe.cat. Aleix, com t'ho fas per a què a tu et paguin?
Actualització 2: La vinyeta apareix al Web Negre (número 33, pàgina 4). Tot un honor. Quina gent més maca.
diumenge, 20 de juny del 2010
Colomada 26 - Condimentat
Colomada 25 - Colomada 26 - Colomada 27
Mira que amable, aquest ja ve amb el condiment l'olivera a la boca.
dijous, 10 de juny del 2010
diumenge, 30 de maig del 2010
El Pòster de Castelló
En el món de la investigació hi ha la mania d'esbombar els resultats obtinguts al laboratori. De fet tot sovint els sous depenen en gran part del grau d'esbombament aconseguit segons complexos rànquings. Hi ha tres formes bàsiques d'escampar la informació: article en revista científica, conferència i pòster en un congrés. L'últim de tots, encara que el menys valorat, és el més còmode. En un un full de dimensions generoses, estil DIN A0, es resumeixen hipòtesis, experiments i conclusions per a què, entre els diferents actes programats, ho vagi llegint el públic assistent. Una mica com les exposicions del Saló del Còmic.
Acostumada a veure'm gargotejar de tot sobre el paper de filtre de les zones de treball, la meva cap va deduir que sabia dissenyar (no sé on hi va veure la relació però ella sabrà) i em va encarregar de guarnir el pòster per a un congrés a Castelló sobre la feina feta els últims mesos. Ja posats, a més de triar-ne les fonts i colors i altres menudeses vaig canviar un parell de dibuixos per altres de collita pròpia.
Un d'ells va ser aquest esquema metafòric de la digestió d'una proteïna mitjançant la tripsina:

Pot semblar que no és gaire cosa, però jo crec que va millorar substàncialment el dibuix original del pòster:

I en tot cas m'ho vaig passar pipa fent un estudi sobre les ombres dels aminoàcids en la representació d'una proteïna. Mai havia fet dibuixos vectorials abans de les colomades i m'agrada que m'hagin ensenyat a fer esquemes d'aquest tipus útils per a la vida professional (^_^)
Un altre dibuix que vaig fer va ser aquest altre per indicar la finalització reeixida del tractament informàtic.
Sincerament el dibuix anterior que vaig substituir feia més patxoca, però amb aquest almenys no ens podien acusar d'abusar dels drets de les obres d'altri. A més, va caure en gràcia per què deien que el ninot tenia certa semblança amb el cap de grup. Semblança que sempre he titllat de superficial i absolutament casual i accidental.
Acostumada a veure'm gargotejar de tot sobre el paper de filtre de les zones de treball, la meva cap va deduir que sabia dissenyar (no sé on hi va veure la relació però ella sabrà) i em va encarregar de guarnir el pòster per a un congrés a Castelló sobre la feina feta els últims mesos. Ja posats, a més de triar-ne les fonts i colors i altres menudeses vaig canviar un parell de dibuixos per altres de collita pròpia.
Un d'ells va ser aquest esquema metafòric de la digestió d'una proteïna mitjançant la tripsina:
Pot semblar que no és gaire cosa, però jo crec que va millorar substàncialment el dibuix original del pòster:
Un altre dibuix que vaig fer va ser aquest altre per indicar la finalització reeixida del tractament informàtic.
Sincerament el dibuix anterior que vaig substituir feia més patxoca, però amb aquest almenys no ens podien acusar d'abusar dels drets de les obres d'altri. A més, va caure en gràcia per què deien que el ninot tenia certa semblança amb el cap de grup. Semblança que sempre he titllat de superficial i absolutament casual i accidental.
Etiquetes:
A la feina
dijous, 20 de maig del 2010
Colomada 24 - Temps d'abric i màscara
Colomada 23 - Colomada 24 - Colomada 25
Colom: Tinc gana, vaig a fer un volt.
Coloma: Fa vent?
Colom: Com?
Nen dolent: Quina potència!
dilluns, 10 de maig del 2010
Colomada 23 - Els límits de les modes
Colomada 22 - Colomada 23 - Colomada 24
Colom 1: Per què estàs tan trist?
Colom 2: És per això dels nens...
Colom 2: ...que no te n'adones?
Colom 2: Cada cop n'hi ha més disposats a matar-nos.
Colom 2: Sembla que aquesta moda...
Colom 2: ...no tingui límits ni fronteres.
divendres, 7 de maig del 2010
Sobrevivint a les Jornades Comiqueres
El Saló del Còmic per als garrepes pobres que no ens acaba d'agradar pagar per entrar a una gran botiga s'ha dut a terme un cop més a l'FNAC, competint i aprofitant la tirada del Saló.
Fidel a la seva tradició, l'organització ha estat novament el més absolut caos. Gairebé mig centenar d'artistes, molts d'ells de renom i preuadíssims i només tres fileres per a accedir-hi a què ens signessin. Si vols una dedicatòria del modest Peter de Wit has de fer la mateixa cua que la llarga host desitjosa d'un dibuix d'en Pasqual Ferry. Si aquest empra més temps fent-la petar amb en Paco Roca i en Gallardo que a dibuixar, la cua sencera s'atura per molt que els fans comencin a cridar Via Fora per tirar la tanca avall. Novament, si vols que el duo Kim/Altarriba et firmi has d'esperar ambla congregació religiosa el club d'admiradors de Liberatore mentre tots dos es fan companyia mútua.
Cada any em sorprèn que hi portin tota aquella gent i que en facin tan poca propaganda. Però por em faria que en fessin. El col·lapse estaria garantit. L'únic que s'ho ha muntat bé ha estat en Tardi. Una cua exclusiva per a ell i només 20 dedicatòries (compromisos editorials en diuen d'això). El més sorprenent, tanmateix, era comprovar que entre els pocs afortunats la meitat eren francesos carregats amb equipatge com si hi haguessin anat expressament i que s'hi esperaven com a mínim des d'una hora abans. I jo que ja em sorprenia amb les corrues de dues voltes i mitja al Saló que és capaç de generar l'Ibáñez...
Després de fer dues inacabables cues al pis superior he volgut baixar a fer la tercera. El guàrdia de l'entrada m'ha demanat que qui volia que em firmés, contestant-li que en Jeff Smith, però amb tot el que havia trigat s'ha lamentat explicant-me que ho sentia i que tot just se n'havia anat. M'ha fet ràbia ja que és un autor que admiro molt i que podria ser difícil tornar a trobar. He girat, però, el cap, cap a on senyalava la mirada del guàrdia, i he vist que encara es trobava a la secció de revistes. Interrompent-li la conversa amb en Gilbert Shelton, m'hi he abraonat al mateix temps que treia el Rose i un llapis de la motxilla (l'únic guixòmetre que tenia a mà), tot fent-li un somriure marcat i d'allò més expressiu (i sort, perquè això ha limitat l'anglès que he hagut de fer servir). Ell tot simpàtic me'ls ha agafat i allà enmig dempeus m'hi ha dibuixat un Bone. L'única dedicatòria que m'han fet mai a llapis.
Fidel a la seva tradició, l'organització ha estat novament el més absolut caos. Gairebé mig centenar d'artistes, molts d'ells de renom i preuadíssims i només tres fileres per a accedir-hi a què ens signessin. Si vols una dedicatòria del modest Peter de Wit has de fer la mateixa cua que la llarga host desitjosa d'un dibuix d'en Pasqual Ferry. Si aquest empra més temps fent-la petar amb en Paco Roca i en Gallardo que a dibuixar, la cua sencera s'atura per molt que els fans comencin a cridar Via Fora per tirar la tanca avall. Novament, si vols que el duo Kim/Altarriba et firmi has d'esperar amb
Cada any em sorprèn que hi portin tota aquella gent i que en facin tan poca propaganda. Però por em faria que en fessin. El col·lapse estaria garantit. L'únic que s'ho ha muntat bé ha estat en Tardi. Una cua exclusiva per a ell i només 20 dedicatòries (compromisos editorials en diuen d'això). El més sorprenent, tanmateix, era comprovar que entre els pocs afortunats la meitat eren francesos carregats amb equipatge com si hi haguessin anat expressament i que s'hi esperaven com a mínim des d'una hora abans. I jo que ja em sorprenia amb les corrues de dues voltes i mitja al Saló que és capaç de generar l'Ibáñez...
Després de fer dues inacabables cues al pis superior he volgut baixar a fer la tercera. El guàrdia de l'entrada m'ha demanat que qui volia que em firmés, contestant-li que en Jeff Smith, però amb tot el que havia trigat s'ha lamentat explicant-me que ho sentia i que tot just se n'havia anat. M'ha fet ràbia ja que és un autor que admiro molt i que podria ser difícil tornar a trobar. He girat, però, el cap, cap a on senyalava la mirada del guàrdia, i he vist que encara es trobava a la secció de revistes. Interrompent-li la conversa amb en Gilbert Shelton, m'hi he abraonat al mateix temps que treia el Rose i un llapis de la motxilla (l'únic guixòmetre que tenia a mà), tot fent-li un somriure marcat i d'allò més expressiu (i sort, perquè això ha limitat l'anglès que he hagut de fer servir). Ell tot simpàtic me'ls ha agafat i allà enmig dempeus m'hi ha dibuixat un Bone. L'única dedicatòria que m'han fet mai a llapis.
Etiquetes:
Va de còmics
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



