dijous, 20 de gener del 2011

Biotec.no.lògica 6 - Ultracentrifugació pressupostària


Biotec.no.lògica 5 - Biotec.no.lògica 6 - Biotec.no.lògica 7

Vaig fer aquesta vinyeta sent només un estudiant. Em semblava que era una ximpleria sense sentit i prou. Ara que he tingut contacte amb uns quants tècnics i els seus desorbitats honoraris (arribant a cobrar en un dia, només en mà d'obra i desplaçaments, més que jo en tot un mes) em fa encara més gràcia que llavors.

Per cert, algú sap si la u d'ultracentrífuga compta com a tònica i si per tant es pot apostrofar?

Insisteixo en què no és tan car trucar al tècnic de l'ultracentrífuga.

dilluns, 10 de gener del 2011

Zooil·lògic 3 - La serp podia


Zooil·lògic 2 - Zooil·lògic 3 - Zooil·lògic 4

Les heu vistes mai o què? Per mi que de tant en tant es deuen reunir per fer competicions sobre qui aconsegueix empassar-se l'objecte més gros (si heu pensat contestar això amb un comentari de tipus heròtic, sapigueu que no sereu gens originals).

I ara, Ralph. És impossible que una serp pugui obrir tant les mandíbules, Ralph.

diumenge, 9 de gener del 2011

Les 500 d'El Listo

El Listo és un dels webcòmics veterans a la xarxa. Creat per en Xavier Àgueda, porta fent-nos riure tant de temps que ja ha arribat a les 500 tires. Em va dir que ell no tenia al cap res d'especial per a celebrar-ho, però que qualsevol fan-art de celebració que rebés, per maldestre que fos, li faria molta il·lusió.

Jo vaig pensar: a sí?


Per molt anys i que en facis moltes més! (^_^)

dijous, 30 de desembre del 2010

Biotec.no.lògica 5 - Estudi de l'hormona de creixement


Biotec.no.lògica 4 - Biotec.no.lògica 5 - Biotec.no.lògica 6

Va ser amb aquest còmic que em van començar a dir que potser donava massa rellevància als ratolins i que estaria bé que  passés a altres temes. La veritat és que tenien raó, però és sobre el que em venien acudits més xorres. A més, em sembla que li donaven share. Potser només seguia amb la tònica de les colomades i simplement m'entretenia torturant animals per diversió (En els còmics, compte!)

La feina d'un biotecnòleg és revisar tots els detalls...
...calcular-ho tot amb antelació evitant així qualsevol error...
...per exemple: si s'està eliminant un nou al·lel de l'hormona de creixement...
...mitjançant un ratolí transgènic... no deixa de ser lògic...
...pensar en la mida de la gàbia!

dilluns, 20 de desembre del 2010

Zooil·lògic 2 - Moda babosa


Zooil·lògic 1 - Zooil·lògic 2 - Zooilògic 3

He de dir que durant certa etapa de la vida vaig estar venent, entre moltes altres coses, baba de caragol, i la manera patentada d'obtenir-la no és aquesta, sinó la centrifugació de caragols. 100% verídic.

P.D. Juro que no vull fer la competència a en Franchu i que vaig fer aquests acudits molt abans de què mostrés el seu recaragolat projecte. El proper de la sèrie serà amb altres animals.

Estúpida moda

divendres, 10 de desembre del 2010

Biotec.no.lògica 4 - Droga anestèsica


Biotec.no.lògica 3 - Biotec.no.lògica 4 - Biotec.no.lògica 5

Després de dibuixar aquesta vinyeta, vaig estar una estona comptant les potetes dels ratolins assegurant-me de què n'hi hagués les que pertocaven pel nombre de caps. Una miqueta marejador.

Biotecnòloga: Amb quina droga dius que els has anestesiat?
Ratolins: Come Mister tally man, tally me banana... daylight come and we want go home...

diumenge, 5 de desembre del 2010

Vázquez desfermat


Explicava en Vázquez, en una entrevista i amb la seva habitual modèstia, que podria ser que ell hagués estat el millor comicaire de la postguerra, però no pel que havia fet, sinó pel que podria haver fet i no li van deixar de fer. Cosa que era fàcil de dir, afegia, mentre no tingués manera de demostrar-ho.

Contextualitzant-la aquesta frase era, de fet, l'enèsima queixa cap a la censura que el va collar durant dècades. Una censura absurda que va ridiculitzar mil i una vegades per com havia sotmès la seva obra, prohibint tot de coses que no eren ni tan sols capaços d'entendre per què ho feien, com quan li van impedir de fer servir la paraula "dromedario" adduint que era un insult i no un animal. Absolutament surrealista.

En "Lo Peor de Vázquez" se'ns presenta en format integral tot allò que va publicar per Glénat quan ja no hi havia la pressió censuradora paranoica de la dictadura. Quan pràcticament es va posar a dibuixar allò que li sortia d'allà on no sona. Qui vulgui veure com hauria estat la producció comicaire d'en Vázquez si en comptes dedicar-se a dibuixar pàgines sobre Las Hermanas Gilda hagués tingut la llibertat de parlar de temes com el sexe o l'evasió d'impostos aquest és el seu llibre. És amb aquest i no els de Bruguera que es pot avaluar on hauria arribat si li haguessin donat ales. Ara bé, cal saber que el que s'hi trobarà és un Vázquez absolutament desfermat, enrauxat i fora de control. Tenia moltes coses a explicar algú tan faldiller i morós com ell. Que ningú es confongui i el regali a la mainada. És un Vázquez absolutament diferent al de la producció bruguerenca.

He llegit queixes quant a l'edició. Quasi 600 pàgines a 24 euros i en una mida reduïda que m'entra en qualsevol prestatge és per mi una joia d'edició. Complet, barat (tenint en compte el contingut) i emmagatzemable. Més integrals d'aquest tipus voldria tenir jo. És el que volem els pobres amb cases petites de pobres i que ja no sabem a on posar tants de còmics.

dimarts, 30 de novembre del 2010

Zooil·lògic 1 - Cargol bover


Zooil·lògic 1 - Zooil·lògic 2

Ja posats, trec a la llum una nova col·lecció de vinyetes, amb un nou estil de dibuix. És anomenada "Zooil·lògic" i tracta, de forma generalista, de ximpleries diverses en què els animals en són protagonistes.


Al començament vaig mirar de fer-les molt nyonyetes per a intentar col·locar-les en una revista infantil. El meu problema és que els acudits que m'acostumen a sortir solen ser considerats bretolades per a aquesta mena de revistes, mentre que per a les revistes satíriques per a adults solen ser considerats infantívols. No són ni carn ni peix. Quin és doncs el seu millor lloc? Doncs ja que els diaris estan en crisi i ja no contracten a ningú per a vinyetes de no actualitat, suposo que la finestra que ens obre Internet és l'únic que ens queda.

Com podeu veure, ja n'he creat una pàgina per a la seva compilació.

-Tu no eres bover?
-És una multipropietat.

dilluns, 29 de novembre del 2010

Obvietat matemàtica


Fa uns mesos, revisant els meus fitxers d'imatges hi vaig trobar aquesta. Tenia la meva firma i hi reconeixia el meu traç de quan gargotejo dibuixos en els marges de les llibretes, de manera que era obvi que l'havia feta jo, però no en tenia absolutament cap record.

Veient la graaaaaan qualitat del resultat, dedueixo que el buit de la meva memòria es deu a què no sóc capaç de recordar tots els 5 minuts que he viscut. Suposo que seria una mena de prova per veure si podia dibuixar a tota canya directament amb la wacom sense esborrany previ.

En tot cas, em va semblar que avui era el dia idoni per a penjar-ho. La penjada està programada amb anterioritat al dia de les eleccions, però dono per suposat que retratarà a algun o altre partit que es podrà identificar amb la vinyeta.

Espero que no copiés la gracieta de ningú... (U_U)'

Actualització: La vinyeta apareix al Web Negre número 54.

-Molta atenció, ara, a com amb els resultats de les eleccions demostro que el nostre partit és qui les ha guanyades.

dissabte, 20 de novembre del 2010

Biotec.no.lògica 3 - El ratolí rebel


Biotec.no.lògica 2 - Biotec.no.lògica 3 - Biotec.no.lògica 4

Aquesta vindria a ser la primera de les vinyetes de biotecnologia amb l'esperit que pensava que havien de tenir: absurditats sobre la vida diària d'un biotecnòleg o d'un aspirant a ser-ho. La idea era "acudits sobre biotecnòlegs i per a biotecnòlegs". La segona part d'aquesta aspiració (per a biotecnòlegs) feia que a vegades el contingut pogués ser prou rarot com per a què no estigués pensat per a ser entès per tothom. Òbviament, no és el cas d'aquesta vinyeta.

El següent!

dimecres, 10 de novembre del 2010

Colomada 35 - Catipenada


Colomada 34 - Colomada 35Colomada 36

Colom: Casum! No! A la cambra de gas no!
Nen dolent: Meu! Ja n'hi ha un altre. Dispara!

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Biotec.no.lògica 2 - Seguim que no ha estat res


Biotec.no.lògica 1 - Biotec.no.lògica 2 - Biotec.no.lògica 3

Aquesta va ser una de les dues vinyetes que vaig fer sobre un tema que no fos independent del temps. Ja he dit altres vegades que m'agrada fer-les intemporals per no tenir la sensació de què he treballat per una cosa que en dos dies ja es pot llançar. Malgrat això, i malgrat ser un recurs gràfic força suat, va ser potser la que va agradar més.

Alpinista 1: Buf! Ja som al cim, per fi podrem descansar. Arf! Arf! Arf!
Cartell 1: Homologació
Alpinista 2: Daixò...
Cartell 1: Bolonya

dimecres, 20 d’octubre del 2010

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Clicòmics en català


Primer - Següent

Conyes apart, dubto que el català tingui la massa crítica necessària per a fer que prosperi un projecte com aquest. I tanmateix, si ho fes, i els acudits que apareguessin en portada es veiessin en un grup del Facebook o del Twitter (m'ho acabo d'inventar o això existeix?) em sembla que crearia un entorn magnífic que esperonaria a nous valors per a publicar els seus treballs a la xarxa i en català. Si un no està segur de si el veuran pot pensar que tant per tant, millor no penjar res. Si un creu que el castellà li donarà molt més mercat (i ja sabem el que es diu sobre els blocs i les autofellatios) podrà passar al castellà o a l'anglès, tot oblidant la nostra llengua, per molt catalanista que sigui. Per tant, garantir un públic lector mínim podria ser provindencial per al webcòmic català.

De totes maneres, com podeu llegir, les causes per les que no pujo més còmics són d'altres. M'he plantejat pujar la freqüència actual (un missatge cada dia que acaba en zero) a un missatge per setmana, però no a més d'això. Còmichòlics com en Blip n'hi ha pocs.

Actualització: Acabo de descobrir que existeix un Widget (això no era un extraterrestre lila?) i per a què no sigui dit, l'he posat al menú de la dreta.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Biotec.no.lògica 1 - La pregunta


Biotec.no.lògica 1 - Biotec.no.lògica 2

Durant la meva etapa universitària, la meva activitat gargotaire va veure's obligada a reduir-se fins a pràcticament la nul·litat. Una de les poques excepcions van ser els dibuixos que vaig fer per a l'Associació de Biotecnòlegs de Catalunya. Sé que suposa un petit canvi de to respecte els dibuixos que he estat penjant fins ara, però com que l'espai web que hi tenien reservat ha volat amb l'última remodelació i han desaparegut de la xarxa, m'he dit d'anar-les pujant aquí per evitar que caiguin a l'oblit.

Aquesta vinyeta era un homenatge a "la pregunta". La gran pregunta a la que havíem de contestar un cop rere l'altre. Molt sovint repetidament a les mateixes persones. Tots els meus avis van morir sense saber pronunciar el nom de la carrera que estava estudiant. Massa complicat.

I la Biotecnologia què és?

dijous, 30 de setembre del 2010

Colomada 33 - Tollació


Colomada 32 - Colomada 33 - Colomada 34

Colom 1: Tinc set! Ei! Aquí hi ha dos tolls.
Colom 2: Mmmm... aquí hi ha tres tolls.

divendres, 24 de setembre del 2010

El canvi de feina d'en Caius Bonus

L'Ibáñez diu que ara està content amb la feina que fan els coloristes amb la seva obra. Que ho deixen "bonic". Però que hi va haver un temps, quan les editorials premiaven molt més la quantitat que la qualitat que era imfumable. I que es devia bàsicament a què tant de bòlit anaven per publicar les pàgines que sovint no passaven per les mans de cap artista professional, sinó que eren acolorides per un operari qualsevol dels tallers d'impressió just abans d'anar a màquines.

En menor mesura, diria que això també va passar en el país veí. Realment, un veu l'obra en conjunt i no es veuen amb tanta freqüència aquells errors escandalosos de dibuix com canvis de de màxim contrast en el color dels objectes de fons sense canviar de sala, que un personatge aparegui quasi tot d'un mateix color per estalviar detallar-lo, o que els pantalons d'un personatge siguin normalment vermells però que de tant en tant en alguna vinyeta siguin grocs o blaus.

Tot i així, sempre em va cridar l'atenció la mala qualitat del color dels primers còmics d'Astèrix. Prou penosa com per què a vegades fins i tot compliqués la lectura. L'Uderzo és daltònic i segur que ell no l'havia feta. Ho havien d'haver encarregat a algú altre. El problema és que semblava que el colorista també ho fos.

És que un superventes com aquest no es podia permetre una remasterització de l'obra per a oferir-la amb la qualitat que es mereixien els seus fans? Com és que no la feien? Doncs bé, finalment l'han feta. Encara que sembla que Salvat no se n'hagi adonat i no tingui pressa per portar-la per aquí avall...

El cas és que no ha estat fins que he revisat les imatges que han restaurat que me n'he adonat de fins a quin punt estaven acolorides a una velocitat poc afavoridora per a l'obra.



Deixem de banda que quan va arribar a la meitat de l'Astèrix el colorista va cansar-se de distingir les parts de la imatge o que el legionari sembla que digui unes calces de vella.

Us n'heu adonat de quina és la nova feina d'en Caius Bonus?

Suposo que me n'hauria d'haver adonat. Que la toga tenia uns dibuixos característics d'armadura i que al cap i a la fi és el cap d'un campament romà! Però ha calgut la remasterització per què me n'adonés de què era un centurió i no un senador romà. Tal és el poder confusió al que pot portar un acolorit incorrecte.

Em sento menys babau pensant que aquest error de color va ser prou important com per ensarronar també als dibuixants de primera pel·lícula d'Astèrix on l'armadura prenia directament les formes de la roba.


dijous, 16 de setembre del 2010

BALEARS. Abans i ara.

M'agrada anar a la Setmana del Llibre en Català per què a vegades s'hi troben còmics descatalogats o difícils de trobar. Enguany, hi vaig poder trobar el primer volum de Balears, Abans i Ara, que en ser específicament pensat pel mercat illenc, no havia pogut veure fins ara en els prestatges de cap llibreria.

Com ja vaig indicar anteriorment, aquesta és una col·lecció de 10 volums que pretén explicar la història de les Balears de manera amena gràcies a les històries del còmic. De moment, només ha sortit el primer volum anomenat "Prehistòria: primers pobladors", encara que en un error de disseny l'han elidit en la portada, creant la falsa sensació de què és un volum únic. (O potser és una tàctica per no definir-se massa a l'espera de comprovar l'èxit del primer exemplar?)

El primer que puc dir sobre el còmic és que sento enveja dels balears. De còmics sobre la història de Catalunya en tenim molts, però mai hi ha hagut cap projecte tan ambiciós com aquest. Bevent directament de l'esperit de "Hi havia una vegada..." va explicant històries ambientades en el passat, de moment inventades, que serveixen d'excusa per més tard, al final del volum, introduir fitxes tècniques que serveixin per desenvolupar la informació sobre el període. O sigui, allò d'aprendre divertint-se.

Així doncs, en general, la valoració és positiva, però hi ha un aspecte negatiu que baixa la nota: les presses. El volum fa tota la impressió d'haver-se fet amb massa presses. Per dos factors principals. El primer els errors d'escriptura. No em refereixo a errors gramaticals, ortogràfics o a calcs del castellà, sinó a simples errors de tecleig, que són els més fàcils de corregir si algú els revisa i els més fàcils de cometre si un va amb pressa. I el segon, que crec que és el que fa més lleig és la descoordinació aparent entre dibuixant i historiadors.

Cal dir que en Quim Bou a fet una genial tasca de documentació, amb la que ha enriquit el seu dibuix, ja de per si molt bo, però el que no fa gens bon efecte és que a peu de pàgina es vagi trobant notes del tipus "Els vaixells no són exactes a...", "En aquest poblat l'autor es permet una llicència artística perquè en els poblats naviformes...", "Per a un exemple més exacte a...". En Quim Bou, per bon dibuixant que sigui, no és historiador, i no pot estar pendent de tots els detalls en els que un historiador hi pot veure errors. Per als següents volums, si volen donar una imatge de compenetració i de feina acurada, caldria que compartissin informació i polissin aquesta mena de detalls en alguna o algunes de les fases anteriors del dibuix a tenir la làmina acabada.

divendres, 10 de setembre del 2010

Colomada 32 - Acne bellugadís




Colomada 31 - Colomada 32 - Colomada 33

Colom: Fotuda acne.
Nen dolent: Una mica més a la dreta. A la dreta.

dijous, 2 de setembre del 2010

Que ho entengui qui ho hagi d'entendre



Era ben senzill.
No ens importava com s'unissin.
No ens importava si  pactaven, es coalicionaven, federaven o confederaven.
No ens importava si l'un s'unia a l'altre, si l'altre s'unia a l'un o si tots s'unien en un de nou.
No ens importava el nom resultant, en quin ordre apareguessin el de les parts, si només en restava un o si se'n creava encara un altre.
Només volíem que s'unissin.
Només això.

Però en l'ordre de prioritats, Catalunya no era la primera.

Actualització: La vinyeta apareix al Web Negre (número 42, pàgina 3).
Cerca'ns a Google+