El nen bo

Enigma - Solució - Colomada 28

Nou personatge

Colomada 27 - Enigma - Solució

Colomada 27 - Sense escapatòria

Colomada 26 - Colomada 27 - Enigma

Nen dolent: Se'ns ha escapat.

Colom: Aquí no poden arribar.

Colom: Estic massa baix.

Nen dolent: Ja falta poc! Ja falta poc!

Exposat a la fira De Tot Cat

Fa poc, a Girona, es va fer la fira De Tot Cat, dedicada a la promoció dels productes en català. Els de Comicat van muntar-hi una paradeta dedicada al còmic publicat en català, i ja posats, a més d'algunes activitats com performances webcomicaires o firmes en sèrie de còmics van pensar en promocionar el còmic en català. Així doncs, l'Àlèx S. Roca es va dedicar a pidolar còmics per la xarxa i a sintetitzar la següent presentació que va ser exposada al públic en una pantalla.

O sigui que en certa manera es pot dir que els meus gargots ja han estat exposats en una fira. Quina il·lu (^_^). De cap al currículum. Entre el carnet de conduir i el canal de YouTube.

I ni tan sols els he hagut d'amenaçar-los per a aconseguir-ho.

Ja hi ha sentència de l'estatut català!

No sóc gaire donat a fer vinyetes d'actualitat. Però per una senzilla raó: per l'esforç que em suposa fer quatre gargots no em paga massa la pena fer-ne de tan efímers. Tot i així, aquest cas és diferent. Si en 29 anys d'existència, una cançó de la transició no ha pogut perdre vigència, quantes ocasions futures tindré de tornar a fer servir la mateixa vinyeta? Mentre romanguem a Espanya serà absolutament reciclable al llarg de les eres!

I fins i tot, quan un alt càrrec militar torni a tenir un estirabot catalanofòbic es podrà acudir a la mateixa vinyeta canviant el text per el de les següents estrofes de la mateixa cançó i au, reciclem-la de nou!

Si és que La Trinca en sabia!

Actualització: Han fet un article parlant de la tira a Directe.cat. Aleix, com t'ho fas per a què a tu et paguin?
Actualització 2: La vinyeta apareix al Web Negre (número 33, pàgina 4). Tot un honor. Quina gent més maca.

Colomada 26 - Condimentat

Colomada 25 - Colomada 26 - Colomada 27

Mira que amable, aquest ja ve amb el condiment l'olivera a la boca.

Colomada 25 - Coctelera

Colomada 24 - Colomada 25 - Colomada 26

El Pòster de Castelló

En el món de la investigació hi ha la mania d'esbombar els resultats obtinguts al laboratori. De fet tot sovint els sous depenen en gran part del grau d'esbombament aconseguit segons complexos rànquings. Hi ha tres formes bàsiques d'escampar la informació: article en revista científica, conferència i pòster en un congrés. L'últim de tots, encara que el menys valorat, és el més còmode. En un un full de dimensions generoses, estil DIN A0, es resumeixen hipòtesis, experiments i conclusions per a què, entre els diferents actes programats, ho vagi llegint el públic assistent. Una mica com les exposicions del Saló del Còmic.

Acostumada a veure'm gargotejar de tot sobre el paper de filtre de les zones de treball, la meva cap va deduir que sabia dissenyar (no sé on hi va veure la relació però ella sabrà) i em va encarregar de guarnir el pòster per a un congrés a Castelló sobre la feina feta els últims mesos. Ja posats, a més de triar-ne les fonts i colors i altres menudeses vaig canviar un parell de dibuixos per altres de collita pròpia.

Un d'ells va ser aquest esquema metafòric de la digestió d'una proteïna mitjançant la tripsina:

Pot semblar que no és gaire cosa, però jo crec que va millorar substàncialment el dibuix original del pòster:

I en tot cas m'ho vaig passar pipa fent un estudi sobre les ombres dels aminoàcids en la representació d'una proteïna. Mai havia fet dibuixos vectorials abans de les colomades i m'agrada que m'hagin ensenyat a fer esquemes d'aquest tipus útils per a la vida professional (^_^)

Un altre dibuix que vaig fer va ser aquest altre per indicar la finalització reeixida del tractament informàtic.

Sincerament el dibuix anterior que vaig substituir feia més patxoca, però amb aquest almenys no ens podien acusar d'abusar dels drets de les obres d'altri. A més, va caure en gràcia per què deien que el ninot tenia certa semblança amb el cap de grup. Semblança que sempre he titllat de superficial i absolutament casual i accidental.

Colomada 24 - Temps d'abric i màscara

Colomada 23 - Colomada 24 - Colomada 25

Colom: Tinc gana, vaig a fer un volt.

Coloma: Fa vent?

Colom: Com?

Nen dolent: Quina potència!

Colomada 23 - Els límits de les modes

Colomada 22 - Colomada 23 - Colomada 24

Colom 1: Per què estàs tan trist?

Colom 2: És per això dels nens...

Colom 2: ...que no te n'adones?

Colom 2: Cada cop n'hi ha més disposats a matar-nos.

Colom 2: Sembla que aquesta moda...

Colom 2: ...no tingui límits ni fronteres.

Sobrevivint a les Jornades Comiqueres

El Saló del Còmic per als garrepes pobres que no ens acaba d'agradar pagar per entrar a una gran botiga s'ha dut a terme un cop més a l'FNAC, competint i aprofitant la tirada del Saló.

Fidel a la seva tradició, l'organització ha estat novament el més absolut caos. Gairebé mig centenar d'artistes, molts d'ells de renom i preuadíssims i només tres fileres per a accedir-hi a què ens signessin. Si vols una dedicatòria del modest Peter de Wit has de fer la mateixa cua que la llarga host desitjosa d'un dibuix d'en Pasqual Ferry. Si aquest empra més temps fent-la petar amb en Paco Roca i en Gallardo que a dibuixar, la cua sencera s'atura per molt que els fans comencin a cridar Via Fora per tirar la tanca avall. Novament, si vols que el duo Kim/Altarriba et firmi has d'esperar amb la congregació religiosa el club d'admiradors de Liberatore mentre tots dos es fan companyia mútua.

Cada any em sorprèn que hi portin tota aquella gent i que en facin tan poca propaganda. Però por em faria que en fessin. El col·lapse estaria garantit. L'únic que s'ho ha muntat bé ha estat en Tardi. Una cua exclusiva per a ell i només 20 dedicatòries (compromisos editorials en diuen d'això). El més sorprenent, tanmateix, era comprovar que entre els pocs afortunats la meitat eren francesos carregats amb equipatge com si hi haguessin anat expressament i que s'hi esperaven com a mínim des d'una hora abans. I jo que ja em sorprenia amb les corrues de dues voltes i mitja al Saló que és capaç de generar l'Ibáñez...

Després de fer dues inacabables cues al pis superior he volgut baixar a fer la tercera. El guàrdia de l'entrada m'ha demanat que qui volia que em firmés, contestant-li que en Jeff Smith, però amb tot el que havia trigat s'ha lamentat explicant-me que ho sentia i que tot just se n'havia anat. M'ha fet ràbia ja que és un autor que admiro molt i que podria ser difícil tornar a trobar. He girat, però, el cap, cap a on senyalava la mirada del guàrdia, i he vist que encara es trobava a la secció de revistes. Interrompent-li la conversa amb en Gilbert Shelton, m'hi he abraonat al mateix temps que treia el Rose i un llapis de la motxilla (l'únic guixòmetre que tenia a mà), tot fent-li un somriure marcat i d'allò més expressiu (i sort, perquè això ha limitat l'anglès que he hagut de fer servir). Ell tot simpàtic me'ls ha agafat i allà enmig dempeus m'hi ha dibuixat un Bone. L'única dedicatòria que m'han fet mai a llapis.

Humor de burka negre

Per fi puc ressenyar un altre còmic. Hi ha coses a la vida que et fan més car accedir-hi. Per sort, n'hi ha d'altres que t'ho faciliten.

Burka Babes és una col·lecció d'hilarants tires còmiques sobre un tema tan trist i depriment com és l'ús obligat de burkes.

Aparentment sembla difícil treure'n gaire suc humorístic sense ferir susceptibilitats. Però sí, per això li han publicat. Amb una constant crítica del drama que han d'aguantar i unes formes minimalistes de dibuix aconsegueix un cop rere l'altre burlar-se àcidament. Apte, doncs, per a conscienciar-se'n sense perdre l'humor.

L'únic dubte que a un li pot quedar és quantes imatges s'han fotocopiat per aconseguir el volum, però almenys són uns dibuixos simpàtics de veure.

Per cert, l'autor, Peter de Wit serà al Saló de Còmic i a les Jornades Comiqueres signant exemplars. Si a algú li interessen les dedicatòries, ja sap.

Colomada 22 - Cucamada

Colomada 21 - Colomada 22 - Colomada 23

Colomada 21 - Migració estival

Colomada 20 - Colomada 21 - Colomada 22

D'ara endavant les Colomades les faig amb un nou programa de dibuix vectorial. Més que res que l'anterior havia quedat tan i tan desfasat que directament estava descatalogat. El nou és més modern i em permet treballar-hi millor sense haver-m'hi de trencar tant les banyes. Espero que la qualitat (diguem-ne així, bé, ja m'enteneu) no se'n ressenti. Almenys he pogut importar els dibuixos i amb poques modificacions tornar-los a fer servir per seguir fent pàgines a base de copiar i enganxar.

Colom 1: Òndia, que morè que estàs.
Colom 2: És que he anat cap al sud.
Colom 1: Jo també hi aniré.
Colom 1: Que cansat que estic.
Colom 1: Com a mínim he fet tres illes.
Colom 1: Ah! Ja començo a estar calent...

Colomada 20 - L'espavilat

Colomada 19 - Colomada 20 - Colomada 21

Nen dolent: Colom, colomet... vine amb el papa...
Nen dolent: Colom?
Nen dolent: Colom?
Nen dolent Colooom!
Nen dolent: Colom, no deus ser aquí, no?
Colom: Pensa una mica, com vols que un colom com jo entri en un lloc com aquest?
Colom: Doncs segur que tu tampoc ho hauries fet millor!

Aquesta imatge és infantil

O això és el que es desprèn de la crítica que fa l'Alejandro Gándara del Kafka i el Gènesis de Crumb a El Mundo.

Aquí, en el Gènesi, tota il·lustració és una infantilització. Anem cap a una infantilització del que és sagrat o cap a una sacralització de l'infantilisme?

No pots permetre que un pedant que com a signe de distinció no llegeix còmics en faci la crítica d'un.

Crítica descoberta a La Cárcel de Papel.

Colomada 19 - Tal donaràs, tal trobaràs

Colomada 18 - Colomada 19 - Colomada 20

El Pesca Còmics

He iniciat el bloc del Pesca Còmics per penjar-hi tires que m'agraden, traduïdes d'altres llengües al català. Així no es confondran amb el que faig i no m'atribuiran injustament mèrits.

De moment n'hi poso de dues fonts. Ja veurem més endavant, si en trobo d'altres de lliures que m'agradin.

Colomada 18 - Escena costumista

Colomada 17 - Colomada 18 - Colomada 19

Un s'acostuma a tot.

S'acostuma a què un nens dolents no parin d'emprenyar-lo.

S'acostuma a què li tirin tot el que tenen.

S'acostuma a què el pelin i el deixin sense plomes.

Fins i tot s'acostuma a què se li mengin els ous que acaba de pondre.

Al que un no s'acostuma mai...

...és a què després es deixin la forquilla al niu.

Les lleis del laboratori

Les caps de la feina em van dir que volien penjar les lleis del laboratori a una paret per a què estiguessin a l'abast de tothom. I em varen demanar que si podia posar-les en un dibuix de les taules de la llei, guarnint-les amb déu i àngels per alegrar-les una mica. Jo els vaig respondre que un laboratori havia de ser un santuari de ciència i racionalisme i que per tant em semblava poc adequat penjar-hi imatges referents a antics mites i supersticions.

Així doncs, vaig agafar una foto del cel, un estampat quadrat de marbre, una famosa imatge de la Capella Sixtina, una mica de Photoshop i alehop!, aquí tenim les lleis del laboratori -que estan ja penjades a una porta d'aquest- guarnides amb una imatge de l'autèntica fe.