Colomada 28 - Colomada 29 - Colomada 30
Colom: Què sou vosaltres?
Nen bo: Que bons que sou. Sempre em doneu coses per a què recicli.
divendres, 30 de juliol del 2010
dimarts, 20 de juliol del 2010
dijous, 15 de juliol del 2010
dissabte, 10 de juliol del 2010
Colomada 27 - Sense escapatòria
Colomada 26 - Colomada 27 - Enigma
Nen dolent: Se'ns ha escapat.
Colom: Aquí no poden arribar.
Colom: Estic massa baix.
Nen dolent: Ja falta poc! Ja falta poc!
dimecres, 7 de juliol del 2010
Exposat a la fira De Tot Cat
Fa poc, a Girona, es va fer la fira De Tot Cat, dedicada a la promoció dels productes en català. Els de Comicat van muntar-hi una paradeta dedicada al còmic publicat en català, i ja posats, a més d'algunes activitats com performances webcomicaires o firmes en sèrie de còmics van pensar en promocionar el còmic en català. Així doncs, l'Àlèx S. Roca es va dedicar a pidolar còmics per la xarxa i a sintetitzar la següent presentació que va ser exposada al públic en una pantalla.
O sigui que en certa manera es pot dir que els meus gargots ja han estat exposats en una fira. Quina il·lu (^_^). De cap al currículum. Entre el carnet de conduir i el canal de YouTube.
I ni tan sols els he hagut d'amenaçar-los per a aconseguir-ho.
dilluns, 28 de juny del 2010
Ja hi ha sentència de l'estatut català!
No sóc gaire donat a fer vinyetes d'actualitat. Però per una senzilla raó: per l'esforç que em suposa fer quatre gargots no em paga massa la pena fer-ne de tan efímers. Tot i així, aquest cas és diferent. Si en 29 anys d'existència, una cançó de la transició no ha pogut perdre vigència, quantes ocasions futures tindré de tornar a fer servir la mateixa vinyeta? Mentre romanguem a Espanya serà absolutament reciclable al llarg de les eres!
I fins i tot, quan un alt càrrec militar torni a tenir un estirabot catalanofòbic es podrà acudir a la mateixa vinyeta canviant el text per el de les següents estrofes de la mateixa cançó i au, reciclem-la de nou!
Si és que La Trinca en sabia!
Actualització: Han fet un article parlant de la tira a Directe.cat. Aleix, com t'ho fas per a què a tu et paguin?
Actualització 2: La vinyeta apareix al Web Negre (número 33, pàgina 4). Tot un honor. Quina gent més maca.
diumenge, 20 de juny del 2010
Colomada 26 - Condimentat
Colomada 25 - Colomada 26 - Colomada 27
Mira que amable, aquest ja ve amb el condiment l'olivera a la boca.
dijous, 10 de juny del 2010
diumenge, 30 de maig del 2010
El Pòster de Castelló
En el món de la investigació hi ha la mania d'esbombar els resultats obtinguts al laboratori. De fet tot sovint els sous depenen en gran part del grau d'esbombament aconseguit segons complexos rànquings. Hi ha tres formes bàsiques d'escampar la informació: article en revista científica, conferència i pòster en un congrés. L'últim de tots, encara que el menys valorat, és el més còmode. En un un full de dimensions generoses, estil DIN A0, es resumeixen hipòtesis, experiments i conclusions per a què, entre els diferents actes programats, ho vagi llegint el públic assistent. Una mica com les exposicions del Saló del Còmic.
Acostumada a veure'm gargotejar de tot sobre el paper de filtre de les zones de treball, la meva cap va deduir que sabia dissenyar (no sé on hi va veure la relació però ella sabrà) i em va encarregar de guarnir el pòster per a un congrés a Castelló sobre la feina feta els últims mesos. Ja posats, a més de triar-ne les fonts i colors i altres menudeses vaig canviar un parell de dibuixos per altres de collita pròpia.
Un d'ells va ser aquest esquema metafòric de la digestió d'una proteïna mitjançant la tripsina:
Pot semblar que no és gaire cosa, però jo crec que va millorar substàncialment el dibuix original del pòster:
I en tot cas m'ho vaig passar pipa fent un estudi sobre les ombres dels aminoàcids en la representació d'una proteïna. Mai havia fet dibuixos vectorials abans de les colomades i m'agrada que m'hagin ensenyat a fer esquemes d'aquest tipus útils per a la vida professional (^_^)
Un altre dibuix que vaig fer va ser aquest altre per indicar la finalització reeixida del tractament informàtic.
Sincerament el dibuix anterior que vaig substituir feia més patxoca, però amb aquest almenys no ens podien acusar d'abusar dels drets de les obres d'altri. A més, va caure en gràcia per què deien que el ninot tenia certa semblança amb el cap de grup. Semblança que sempre he titllat de superficial i absolutament casual i accidental.
Acostumada a veure'm gargotejar de tot sobre el paper de filtre de les zones de treball, la meva cap va deduir que sabia dissenyar (no sé on hi va veure la relació però ella sabrà) i em va encarregar de guarnir el pòster per a un congrés a Castelló sobre la feina feta els últims mesos. Ja posats, a més de triar-ne les fonts i colors i altres menudeses vaig canviar un parell de dibuixos per altres de collita pròpia.
Un d'ells va ser aquest esquema metafòric de la digestió d'una proteïna mitjançant la tripsina:
Pot semblar que no és gaire cosa, però jo crec que va millorar substàncialment el dibuix original del pòster:
Un altre dibuix que vaig fer va ser aquest altre per indicar la finalització reeixida del tractament informàtic.
Sincerament el dibuix anterior que vaig substituir feia més patxoca, però amb aquest almenys no ens podien acusar d'abusar dels drets de les obres d'altri. A més, va caure en gràcia per què deien que el ninot tenia certa semblança amb el cap de grup. Semblança que sempre he titllat de superficial i absolutament casual i accidental.
dijous, 20 de maig del 2010
Colomada 24 - Temps d'abric i màscara
Colomada 23 - Colomada 24 - Colomada 25
Colom: Tinc gana, vaig a fer un volt.
Coloma: Fa vent?
Colom: Com?
Nen dolent: Quina potència!
dilluns, 10 de maig del 2010
Colomada 23 - Els límits de les modes
Colomada 22 - Colomada 23 - Colomada 24
Colom 1: Per què estàs tan trist?
Colom 2: És per això dels nens...
Colom 2: ...que no te n'adones?
Colom 2: Cada cop n'hi ha més disposats a matar-nos.
Colom 2: Sembla que aquesta moda...
Colom 2: ...no tingui límits ni fronteres.
divendres, 7 de maig del 2010
Sobrevivint a les Jornades Comiqueres
El Saló del Còmic per als garrepes pobres que no ens acaba d'agradar pagar per entrar a una gran botiga s'ha dut a terme un cop més a l'FNAC, competint i aprofitant la tirada del Saló.
Fidel a la seva tradició, l'organització ha estat novament el més absolut caos. Gairebé mig centenar d'artistes, molts d'ells de renom i preuadíssims i només tres fileres per a accedir-hi a què ens signessin. Si vols una dedicatòria del modest Peter de Wit has de fer la mateixa cua que la llarga host desitjosa d'un dibuix d'en Pasqual Ferry. Si aquest empra més temps fent-la petar amb en Paco Roca i en Gallardo que a dibuixar, la cua sencera s'atura per molt que els fans comencin a cridar Via Fora per tirar la tanca avall. Novament, si vols que el duo Kim/Altarriba et firmi has d'esperar ambla congregació religiosa el club d'admiradors de Liberatore mentre tots dos es fan companyia mútua.
Cada any em sorprèn que hi portin tota aquella gent i que en facin tan poca propaganda. Però por em faria que en fessin. El col·lapse estaria garantit. L'únic que s'ho ha muntat bé ha estat en Tardi. Una cua exclusiva per a ell i només 20 dedicatòries (compromisos editorials en diuen d'això). El més sorprenent, tanmateix, era comprovar que entre els pocs afortunats la meitat eren francesos carregats amb equipatge com si hi haguessin anat expressament i que s'hi esperaven com a mínim des d'una hora abans. I jo que ja em sorprenia amb les corrues de dues voltes i mitja al Saló que és capaç de generar l'Ibáñez...
Després de fer dues inacabables cues al pis superior he volgut baixar a fer la tercera. El guàrdia de l'entrada m'ha demanat que qui volia que em firmés, contestant-li que en Jeff Smith, però amb tot el que havia trigat s'ha lamentat explicant-me que ho sentia i que tot just se n'havia anat. M'ha fet ràbia ja que és un autor que admiro molt i que podria ser difícil tornar a trobar. He girat, però, el cap, cap a on senyalava la mirada del guàrdia, i he vist que encara es trobava a la secció de revistes. Interrompent-li la conversa amb en Gilbert Shelton, m'hi he abraonat al mateix temps que treia el Rose i un llapis de la motxilla (l'únic guixòmetre que tenia a mà), tot fent-li un somriure marcat i d'allò més expressiu (i sort, perquè això ha limitat l'anglès que he hagut de fer servir). Ell tot simpàtic me'ls ha agafat i allà enmig dempeus m'hi ha dibuixat un Bone. L'única dedicatòria que m'han fet mai a llapis.
Fidel a la seva tradició, l'organització ha estat novament el més absolut caos. Gairebé mig centenar d'artistes, molts d'ells de renom i preuadíssims i només tres fileres per a accedir-hi a què ens signessin. Si vols una dedicatòria del modest Peter de Wit has de fer la mateixa cua que la llarga host desitjosa d'un dibuix d'en Pasqual Ferry. Si aquest empra més temps fent-la petar amb en Paco Roca i en Gallardo que a dibuixar, la cua sencera s'atura per molt que els fans comencin a cridar Via Fora per tirar la tanca avall. Novament, si vols que el duo Kim/Altarriba et firmi has d'esperar amb
Cada any em sorprèn que hi portin tota aquella gent i que en facin tan poca propaganda. Però por em faria que en fessin. El col·lapse estaria garantit. L'únic que s'ho ha muntat bé ha estat en Tardi. Una cua exclusiva per a ell i només 20 dedicatòries (compromisos editorials en diuen d'això). El més sorprenent, tanmateix, era comprovar que entre els pocs afortunats la meitat eren francesos carregats amb equipatge com si hi haguessin anat expressament i que s'hi esperaven com a mínim des d'una hora abans. I jo que ja em sorprenia amb les corrues de dues voltes i mitja al Saló que és capaç de generar l'Ibáñez...
Després de fer dues inacabables cues al pis superior he volgut baixar a fer la tercera. El guàrdia de l'entrada m'ha demanat que qui volia que em firmés, contestant-li que en Jeff Smith, però amb tot el que havia trigat s'ha lamentat explicant-me que ho sentia i que tot just se n'havia anat. M'ha fet ràbia ja que és un autor que admiro molt i que podria ser difícil tornar a trobar. He girat, però, el cap, cap a on senyalava la mirada del guàrdia, i he vist que encara es trobava a la secció de revistes. Interrompent-li la conversa amb en Gilbert Shelton, m'hi he abraonat al mateix temps que treia el Rose i un llapis de la motxilla (l'únic guixòmetre que tenia a mà), tot fent-li un somriure marcat i d'allò més expressiu (i sort, perquè això ha limitat l'anglès que he hagut de fer servir). Ell tot simpàtic me'ls ha agafat i allà enmig dempeus m'hi ha dibuixat un Bone. L'única dedicatòria que m'han fet mai a llapis.
divendres, 30 d’abril del 2010
Humor de burka negre
Burka Babes és una col·lecció d'hilarants tires còmiques sobre un tema tan trist i depriment com és l'ús obligat de burkes.
Aparentment sembla difícil treure'n gaire suc humorístic sense ferir susceptibilitats. Però sí, per això li han publicat. Amb una constant crítica del drama que han d'aguantar i unes formes minimalistes de dibuix aconsegueix un cop rere l'altre burlar-se àcidament. Apte, doncs, per a conscienciar-se'n sense perdre l'humor.
L'únic dubte que a un li pot quedar és quantes imatges s'han fotocopiat per aconseguir el volum, però almenys són uns dibuixos simpàtics de veure.
Per cert, l'autor, Peter de Wit serà al Saló de Còmic i a les Jornades Comiqueres signant exemplars. Si a algú li interessen les dedicatòries, ja sap.
dimarts, 20 d’abril del 2010
dissabte, 10 d’abril del 2010
Colomada 21 - Migració estival
Colomada 20 - Colomada 21 - Colomada 22
D'ara endavant les Colomades les faig amb un nou programa de dibuix vectorial. Més que res que l'anterior havia quedat tan i tan desfasat que directament estava descatalogat. El nou és més modern i em permet treballar-hi millor sense haver-m'hi de trencar tant les banyes. Espero que la qualitat (diguem-ne així, bé, ja m'enteneu) no se'n ressenti. Almenys he pogut importar els dibuixos i amb poques modificacions tornar-los a fer servir per seguir fent pàgines a base de copiar i enganxar.
Colom 1: Òndia, que morè que estàs.
Colom 2: És que he anat cap al sud.
Colom 1: Jo també hi aniré.
Colom 1: Que cansat que estic.
Colom 1: Com a mínim he fet tres illes.
Colom 1: Ah! Ja començo a estar calent...
dimarts, 30 de març del 2010
Colomada 20 - L'espavilat
Colomada 19 - Colomada 20 - Colomada 21
Nen dolent: Colom, colomet... vine amb el papa...
Nen dolent: Colom?
Nen dolent: Colom?
Nen dolent Colooom!
Nen dolent: Colom, no deus ser aquí, no?
Colom: Pensa una mica, com vols que un colom com jo entri en un lloc com aquest?
Colom: Doncs segur que tu tampoc ho hauries fet millor!
dimecres, 24 de març del 2010
Aquesta imatge és infantil
O això és el que es desprèn de la crítica que fa l'Alejandro Gándara del Kafka i el Gènesis de Crumb a El Mundo.
Aquí, en el Gènesi, tota il·lustració és una infantilització. Anem cap a una infantilització del que és sagrat o cap a una sacralització de l'infantilisme?No pots permetre que un pedant que com a signe de distinció no llegeix còmics en faci la crítica d'un.
Crítica descoberta a La Cárcel de Papel.
dissabte, 20 de març del 2010
divendres, 12 de març del 2010
El Pesca Còmics
He iniciat el bloc del Pesca Còmics per penjar-hi tires que m'agraden, traduïdes d'altres llengües al català. Així no es confondran amb el que faig i no m'atribuiran injustament mèrits.
De moment n'hi poso de dues fonts. Ja veurem més endavant, si en trobo d'altres de lliures que m'agradin.
De moment n'hi poso de dues fonts. Ja veurem més endavant, si en trobo d'altres de lliures que m'agradin.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)