diumenge, 28 d’agost del 2011

Sobre estupideses i estupideses



Reflexions filosòfiques profundíííííííssimes.

Per cert, fa poc vaig celebrar que havia aconseguit un rècord de visualitzacions en un acudit meu i em vaig preguntar quant trigaria a superar-ho... aconseguit! Iuhuuuuu! (^o^) El meu dubte és com dimonis m'ho podré fer per superar un número tan bèstia com aquest. He tocat sostre? He de reconèixer, però, que vaig rebre una petitoneta ajuda de no res.


-Li has d'insistir. Si jo estigués penjat com tu li insistiria.
-Sembla que no escoltis. Em va dir molt clarament que no. Què passa, que tu ets un d'aquells que creuen que quan una mossa diu que no, vol dir que sí?
-No, no... Només que si jo estigués en la teva situació, estaria ple de paranoies i esperances i em sentiria rematadament estúpid per no insistir-hi.
-Però molt, molt estúpid, eh?
-Doncs molt bé, gràcies per compartir els teus pensaments amb mi. Ara almenys ja no em sento rematadament estúpid per sentir-me rematadament estúpid.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cerca'ns a Google+