divendres, 30 de desembre del 2011

Biotec.no.lògica 20 - El problema de ser un manasses al laboratori


Biotec.no.lògica 19 - Biotec.no.lògica 20 - Biotec.no.lògica 21

Aquest acudit sé per experiència que fa especial gràcia als homes que treballen en un laboratori ple de dones.

Biotecnòleg:
-Això ja és que se'n rifen o què?
Capses:
-Petits
-Més petits
-Minúsculs
-Atòmics

dimecres, 28 de desembre del 2011

72. PER FI M'HE DESVIRGAT!!!!!

Ja era hora, no creieu? Em feia vergonya haver arribat a aquesta edat sense haver-ho fet mai ni una sola vegada. No vulgueu saber com n'és de frustrant haver rebut tantes i tantes carabasses al llarg de tants i tants anys per part de tanta i tanta gent i després de tants i tants intents. I mentrestant anar veient com tothom s'espavilava i a poc a poc ho anava aconseguint. Hi havia gent a qui ja no sabia com mirar a la cara quan em parlaven del tema. Però per fi! Per fi ha passat! Per fi ho he aconseguit!

Per fi he publicat la meva primera vinyeta en una publicació en paper!!!!! :-D  De la mà de la gent fantàstica d'El Web Negre, la publicació ha estat a l'especial de Nadal del setmanari El Triangle i la vinyeta (a més d'aquesta, que s'ha reciclat) ha estat la següent:

Apa! De pet cap al currículum!

Per cert, creieu que el títol aconseguirà cridar l'atenció i portar més visites del que és normal? Bé, en tot cas em va semblar que el 28 de desembre era un bon dia per a provar-ho. Bones festes a tothom! ;-)

-El 2012! El 2012 serà l'any que tot se n'anirà a fer punyetes!
-Ja, o sigui que com que t'ha fallat la profecia d'en Niño Becerra, et passes a la dels maies.
-Un dia o altre l'encertaré i aquell dia hauràs de callar!
-Així també en sé jo...

dimarts, 20 de desembre del 2011

Zooil·lògic 18 - Selecció artificial


Zooil·lògic 17 - Zooil·lògic 18 - Zooil·lògic 19

Els creacionistes no entendran l'acudit. No em preocupa, només serà una cosa més de tantes que no poden entendre.

-Ei, nenetes! Com us va a les vostres casones!?
-Ja tenen cura de vosaltres els vostres papàs?!
-Compte on trepitgeu, no us malmetéssiu les potes amb el terra no asfaltat!
-No els feu cabal.

diumenge, 18 de desembre del 2011

Webcòmic 2.0

Una altra tira partida en dos fitxers degut a la incompetència del Google amb les imatges llargues:



Aquesta és la història real per la que fa poc vaig canviar el menú dret del bloc per a fer-lo entrar plenament en el món de les xarxes socials. Fins ara només havia anunciat el lector de feeds per a subscriure-s'hi i el grup propi en el Facebook. Crec que ja és hora de presentar formalment en societat el compte del Twitter.

I ja de passada el del Tumblr, la pàgina del Google+, així com el compte de Friend Connect que no tinc ni idea de com es pot enllaçar si realment hi ha manera.

És possible encara més interacció social? Doncs sí. Al menú de la dreta, a més a més hi trobareu un  logo amb el símbol +1. Si hi pitgeu estareu indicant al Google que recomaneu el bloc per fer que surti en més bona posició en els resultats de les cerques.

És possible encara més interacció social? És possible. Però si és així crec que no vull saber-ho. De moment em sembla que n'hi ha prou.


A veure, fem una ullada a això del Twitter del que tothom en parla.
Mmm... crec que ja començo a agafar-ho. Les paraules amb un # són enllaços a temes d'actualitat.
Llavors, si envio un tuit amb un d'aquests enllaços i un enllaç al bloc amb un acudit mínimament relacionat...
Oh! 20 visites!
N'enviaré uns quants més.
Més de 200 visites!
Ei!, què és això?!
Merda! M'ha seguit un seguidor! Si és un fan em dirà que a què jugo amb aquest spam. Quin mal rotllo.
Bah! És un que espammeja seguint gent a sac! Doncs a prendre també pel sac!
Seguiré enviant-ne més. Eps!
Un altre? Merda! I aquest sembla un seguidor de debò!
Bé, tornem-hi...
Què?! Un altre?! I aquest el conec! Quedaré fatal tant si l'elimino com si em veu espammejant!
Em pregunto quants comptes oficials del Twitter deuen haver  començat així...

dissabte, 10 de desembre del 2011

Biotec.no.lògica 19 - Proteïna verda fluorescent


Biotec.no.lògica 18 - Biotec.no.lògica 19 - Biotec.no.lògica 20

Molt bé, aquest sí. O ets del ram o no entens res de l'acudit. Ho sento per la resta de lectors. :p

-Això sí que és un senyor promotor!

diumenge, 4 de desembre del 2011

La passió pels jocs kumbes



I és que és ben bé que qui no es consola és per què no vol.

-Perdona que et digui que les noies tenen raó de queixar-se. A què ve que últimament estiguis sent tan bèstia quan fem jocs de grup?
-Meta! Per fi he tocat meta! Ja tocava, coi!

dimecres, 30 de novembre del 2011

Zooil·lògic 17 - Alta cuina


Zooil·lògic 16 - Zooil·lògic 17 - Zooil·lògic 18

Ja vaig avisar que tenia altres acudits sobre animalons a restaurants.

Aquest acudit sobre l'alta cuina podríem dir que ha estat massacrat per multitud d'humoristes. Recordo que d'entre altres el va abordar el Quico el Progre. Jo només li he volgut donar una volta més.

Per cert, amb aquest ja fan 200 entrades al bloc. Déu n'hi do com passa el temps. I sembla que només faci uns pocs mesos de la 100. (^_^)

- ...i de segon, una tifarada reconstruïda a partir de diarrea de hiena ugandesa, marinada amb putrefacció de melic d'humà obès i saltejada amb flocs de cagallons caprins de l'Alta Provença.
-Oh! Hiena ugandesa! Que selecte!
-No sé..., aquests plats de nom tan llarg solen ser molt pretensiosos. Trigues més a pronunciar-los que a descompondre'ls amb el vòmit.

diumenge, 27 de novembre del 2011

El joc de la figa


Sí, un altre acudit sobre jocs kumbes, però hi ha una justificació.

Fa poques setmanes vaig comentar que havia notat un increment de subscripcions per haver fet un acudit sobre sexe mentre m'enllaçaven des d'una pàgina friki. Era una conya, no pensava que la gent pogués estar tan cremada...

...però setmanes més tard vaig fer un altre acudit amb unes metes com a tema central i el resultat em va acollonir... segons el Google Reader vaig més que doblar els subscriptors per aquell canal en tot just 3 dies. Feedburner va voler confirmar les dades. A mi em va semblar sorprenent, però no crec que em pugueu culpar per insistir amb acudits de metes per veure com reacciona el públic potencial.

-És l'última vegada que jugo a la figa amb tu!

dimecres, 23 de novembre del 2011

Acreixement de l'eclectització del webcòmic

A veure, remirant el bloc puc veure que de moment ja hi he penjat pàgines d'un sadocòmic, un còmic de temàtica especialitzada professional, un recull genèric d'acudits d'animals, una espècie de sitcom o humor gràfic d'actualitat entre d'altres coses.

Què més podria fer per a ampliar horitzons? No sé... un de superherois? A molta gent és l'únic que li interessa. Podria fer una fitxa de personatge, per veure com queda...


...naaaaah... millor em centro en els còmics que ja tinc en marxa, que al final, amb tantes coses entre les mans, acabo per no fer-ne cap...

...però podria...

diumenge, 20 de novembre del 2011

71. Comunicat especial del 20N



Podríem fer-ne una juguesca. Qui digui l'animalada més gran però sense passar-se guanya. Algú s'anima? Què més creieu que morirà avui? La immersió lingüística? La llei del matrimoni homosexual? TV3? La llei de l'avortament? La possibilitat d'investigar amb cèl·lules mare? Com? Algú ha dit que l'autogovern? Això és jugar molt fort, senyors! Facin les seves apostes! Algú s'atreveix a superar-ho?

Actualització: acudit publicat a El Web Negre.

-Catalans, qualsevol possibilitat del concert econòmic ha mort. De fet, com seguiu sent tan mesells, no tinc clar què quedarà viu aquí.

dissabte, 12 de novembre del 2011

Celebració fallida



Sí, ja sé que tinc l'arc argumental de la mossa una mica abandonat, quan ja faltava tan poc per a acabar-lo, però és que van sortint coses que o bé m'impedeixen de dibuixar o bé són més prioritàries. Potser pensareu que aquest acudit hauria estat millor presentar-lo ahir, però no tenia planejat que a les 11:10 se'm caigués Internet durant 10 minuts per seguir després funcionant tan perfectament com havia funcionat durant tota l'estona anterior...

...ho havia d'explicar... (U_U)'

-Ja està tot a punt. Està redactat i només cal que pitgi "envia'l". He, he, he... quedaré com un friki posant al Facebook un missatge de commemoració del'11-11-11 just a les 11:11:11. 5 minuts... 4 minuts... 3 minuts... 2 minuts... 1 minut...  Ara! Aaaargh!

dijous, 10 de novembre del 2011

Elda (4/4)

Finalment no vaig guanyar el concurs i les pàgines no es publicaran en l'àlbum col·lectiu de Mundo Caníbal. De fet vaig quedar últim de tots :p  No crec que sorprengui a ningú, donat el nivell dels altres participants amb els que competia. Però en agraïment de la feina feta, l'Óscar Martín m'ha regalat una pàgina original de Solo Mundo Caníbal. No entrava en les bases del concurs, simplement és així de generós. La patxoca que farà farà penjada a la paret. (^o^)

Pàgina 1 - Pàgina 2 - Pàgina 3 - Pàgina 4


-I estava deliciosa.
-Cabró.
-Au, va, tu ja sabies que això acabaria així. Realment creies que et deixaríem anar sense més? Ens has fet molt de servei, sí, però ara ens faràs un últim... eh? Què és això?
-Unes cuques intel·ligents són un perill massa gran com per a deixar-les vives.
-Mer...!
-Havia vingut amb la intenció de sacrificar-me per l'Elda un cop fos lliure.
-Ara només vull venjança.

dimarts, 1 de novembre del 2011

El joc de l'arrenca-cebes



Havent ressuscitat el meu ordinador era hora que fes algun acudit nou. Sé que està dedicat a un públic molt restringit, concretament al de les noies que han estat subjectades per un bèstia, en jugar a l'arrenca-cebes, que no les deixava anar ni a la de tres, però l'havia de fer.

-És l'última vegada que jugo a l'arrenca-cebes amb tu.

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Elda (3/4)


Tercera pàgina del còmic de l'Elda. Podeu refrescar la memòria de les dues anteriors pitjant als enllaços de sota aquest text.

Pàgina 1 - Pàgina 2 - Pàgina 3 - Pàgina 4

-Creus que és fàcil arrossegar algú fins aquí?
-Aquest sí. L'imbècil ni ha sospitat que estigués desarmat. De totes maneres, el podries haver estabornit.
-En fa uns quants com jo. Però tot i així només te'l comptaré coma  un. I amb aquest ja en fan deu.
-Què vols dir amb això?
-Saps perfectament què vull dir. On és l'Elda?
-Ah, Elda, Elda... és veritat que tenim un pacte sobre la seva llibertat. Però saps què? Que aquest cop has trigat massa.
-Què... què vols dir?
-Saps perfectament què vull dir.

dijous, 20 d’octubre del 2011

70. Per fi s'han petat en Gaddafi

Amb en Gaddafi han fet un tres en ratlla magrebí. Un tres en ratlla que fa només un any semblava absolutament impensable. La resta de dictadors haurien d'anar aprenent la lliçó i preparar-se per a una transició ordenada si fossin capaços d'entendre el que els convé. Si fins i tot un carnisser sanguinari com aquest que tenia atemorit el poble amb la seva repressió ha caigut, és ben bé que el temps en què els dictadors podien imposar-se mitjançant la manipulació informativa, toca la seva fi. El problema és que em sembla que aquesta gent capaç de suïcidar-se saltant des del seu ego, molts cops ni tan sols són conscients de ser dictadors.

L'única llàstima és que l'hagin pelat. Hauria preferit que com amb en Milosevic hagués hagut de patir l'escarni d'un judici públic fins a la seva mort.

Aquest acudit el tenia preparat per al Racó Català amb instruccions de col·locar-lo si en Gaddafi queia. El cabró s'ha fet pregar però ja que el tenia fet he pensat que el millor era ensenyar-lo per celebrar la seva caiguda.

Actualització: Publicat també en El Web Negre.

-Colló, en Gaddafi també?
-D'aquest sí que no m'ho esperava.
-El pobre no va saber entendre la situació.
-Ja ho pots ben dir. Sort que el meu poble m'adora.
-I el meu.
-El meu em necessita per lluitar contra el terrorisme.
-El meu per no caure en l'anarquia.
-Per no parlar de la lluita contra l'imperialisme!
-Realment, havia perdut tot contacte amb la realitat.

Elda (2/4)

Pàgina 1 - Pàgina 2 - Pàgina 3 - Pàgina 4

Bé, per fi he aconseguit ressuscitar l'ordinador. Gràcies, Óscar!

La seva defunció momentània no m'havia permès comentar abans que ja em podíeu votar al concurs Evil Plan de les Cronicas PSN. Correu, que ja només queda un dia per a poder-ho fer! I sé que la primera vinyeta d'aquesta no és la millor de la de les 4 pàgines, però si voleu també em podeu votar en el concurs de Mundo Caníbal.

-No és que ho cregui. És així.
-Per què mengen pedres.
-Quin altre motiu tindrien que el d'absorvir els bacteris del sofre.
-Doncs per què són idi...
-MUTIS! Allà hi ha el niu!
-Val més que callis, si no vols que...  !
-Quina merda li estaces explicant?

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Elda (1/4)

Pàgina 1 - Pàgina 2 - Pàgina 3 - Pàgina 4

Ja n'havia parlat de la seva existència. Aquest còmic es diu Elda, i té 4 pàgines. Està ambientat en el Mundo Caníbal del gran Oscar Martín, autor que fa molts anys que admiro per la seva gran traça en el dibuix.

Fa uns mesos va presentar un concurs d'un còmic en aquestes condicions, i ara està demanant el vot a la gent. Si voleu us hi podeu passar a dir la vostra. Podreu pensar que el premi és poca cosa, però per mi seria un honor enorme publicar al costat de tots aquells cracks!

Des d'un començament vaig pensar que no tenia cap oportunitat de guaanyar, de manera que ni m'ho vaig plantejar de presentar-m'hi, però al final no m'hi vaig poder resistir. En part em sembla que es deu a què sóc un repel·lent i per deformació professional no em vaig poder estar de fer broma analitzant la inconsistència del sistema ecològic d'aquest món. Però sobretot va ser per què em podria donar la possibilitat de dibuixar lliurement coses sobre el Mundo Caníbal i penjar-les al bloc esquivant la possibilitat de denúncia. :p

He d'admetre que malgrat el resultat sigui tan modest a nivell artístic, sobretot comparat amb la gran traça d'altres participants, la veritat que he aprés molt mentre les feia, fent coses que no sabia fer o que no sabia que sabia fer. De fet podria pensar que aquesta pàgina d'aquí amunt és la millor que he dibuixat fins a la data. Sé que altra gent li faria vergonya dir això, però mirant la meva evolució no en puc estar més d'orgullós. Uns anys enrere no ho hauria pogut pas fer, això.

El que no sé és si és normal que entre les 4 pàgines m'ocupin mig giga. M'ha fet com cosa pensar que en Bisbal i altra gent a la que no li compraria un disc ni mamat, estarà cobrant quartos per a què jo pugui desar les meves pròpies creacions. Té collons la cosa.

Degut a la meva estranya megalomania blocaire, aniré pujant les altres pàgines en versió catalana en aquest mateix bloc. Espero que agradin.

-Segueixo sense entendre com algú que conec tan poc ha aconseguit arrossegar-me fins a un niu de cuques.
-Per què saps que és una bona idea.
-És una pèssima idea. Mira si ho faig és per a demostrar-te que t'equivoques. Estúpida forma de jugar-nos la pell.
-No ens la juguem. Les cuques són les criatures més patètiques que hi ha.
-Tenen moltes mutacions i les escampen fàcilment per partenogènesi. Hi ha rumors que fins i tot s'han format colles intel·ligents.
-Bestieses. La seva intel·ligència és la de les 3 enes. Però si véns és per què t'he demostrat que són els productors.
-Això sí que és una bestiesa.
-He calculat la diferència entre el que es menja i defeca. hi ha pèrdues. Per molt que els copròfags reciclin, o hi ha aportacions de biomassa o en poc temps s'extingirà la vida al planeta.
-Ja m'ho has explicat mil vegades, això. Per això som aquí. Perquè creus que les cuques són la resposta. I que els podem capturar i criar en granges que ens facilitin la vida.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Biotec.no.lògica 18 - Feina relaxada


Biotec.no.lògica 17 - Biotec.no.lògica 18 - Biotec.no.lògica 19

He d'admetre que en aquest cas, l'argument no és meu. Les 6 primeres vinyetes és l'escenificació del que ens va dir que li havia passat una de les professores de la carrera. Vaig quedar tan meravellat, davant d'una història tan bonica que vaig pensar que n'havia de fer un còmic. Això sí, vaig esperar a haver aprovat l'última assignatura, abans de fer-la pública. Mai se sap. Precaució.

Biotecnòloga:
-Merda! Sobre el peu avui que duc xancletes!
-I és bromur d'etidi!
-Ja ho sé! M'irradiaré per saber on ho tinc!
-I ara m'ho fregaré fort amb aigua.
-Serà millor que truqui al servei mèdic d'informació toxicològica per saber si cal que faci res més.
Servei mèdic d'informació toxicològica:
-Sobretot, sobretot, no es fregui, perquè l'únic que aconseguirà és que li penetri. Ah, és clar, i això és de calaix!: allunyi's de les exposicions d'ultraviolats o se li formaran dímers cancerígens de pirimidina!
Amiga:
-El que jo envejo de la vostra professió és que no us estresseu: no teniu horaris, tot us ho preneu amb calma...

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Funny animals

Un estil que m'agrada i he estat practicant és el dels funny animals.


Però aquest d'aquí només és una mala excusa per poder complir amb un fanservice anunciat.

En canvi, en breu pujaré unes pàgines de l'estil a les que hi he dedicat una miqueeeeeta més de temps.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Sobre els frikis i els estereotips de la seva relació amb el sexe

Aquests dibuix el vaig presentar per al concurs Evil Plan PSN de les Cronicas PSN. Té una broma interna sobre l'ambigüitat de les intencions del vampir que els lectors de la tira entendran. O això espero.


El cas és que no és el primer cop m'enllacen a les Cronicas PSN, però aquest cop ha estat diferent que els altres. Aquest cop he notat un augment en les subscripcions que no havia notat les altres vegades. I això ha fet que em preguntés que "què pot haver empès a la gent que visita un web sobre el frikisme dels jocs de rol, els còmics, la ciència-ficció, la fantasia heroica o els pokémons, entre d'altres a subscriure's a Gargots?" Què ha estat diferent aquest cop respecte els anteriors? I ha estat només després de pensar en els estereotips més tronats sobre aquest col·lectiu que he tingut la resposta clara: tenia un acudit sobre sexe en portada.

Més clar l'aigua.

I això m'ha fet pensar sobre qüestions profundíssimes i de grans implicacions que podrien afectar el futur d'aquest bloc. Per exemple: si en el proper dibuix hi ensenyo una meta es doblaran els subscriptors?

Caldrà reflexionar-hi...

Qui vulgui aprofundir més sobre aquests estereotips pot escoltar el monòleg Soy Frikisexual de l'Andrés Palomino... sí, el mateix de les Cronicas PSN. Tot queda en família.

Per cert, en aquesta convocatòria s'hi ha introduït un element nou respecte els anteriors i se'm va ocórrer parlar-ne en un dibuix extra fora de concurs:


Ja us espammejaré quan sigui moment de votar-me.


-Després d'empassar la pols a l'últim concurs, no esperava que tornessis a presentar-te.
-Què t'ha empès a canviar de decisió?
-SAMARRETES!
Cerca'ns a Google+